Senyor, feis-me’l avorrir,
an En Toni, que no el vull,
p’En Joan encobeir,
sa nineta d’es meus ulls.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Baralles. Inconstància
Banyalbufar
Anatomia, Desamor i ruptura, Déu, Festeig, Passió i enamorament
7a7b7a7b
Mixta
4
2135
I
129
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Diumenge, encara que ploga,
me’n tenc d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré visita an es sogre.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!