Jo havia principiat
davant ca teva un castell
sense escodres ni martell,
i es guerrers l’han esbucat.
Damunt una muntanyeta
vaig trobar un didalet;
era de Sor Tomasseta
quan se cosia es velet.
Trista estic com veig lo dia;
no gos a pensar en la nit,
com veig que privat estic
de vós qui sou ma alegria.