Sempre vaig per la garriga,
per les estepes mirant,
per veure si hi vaig trobant
davall, qualque margalida.
Perque no estigui entristida,
dels meus uis la vaig regant.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Margalides
Poble
Manacor
Núm de glosa
975
Volum
II
Altres cançons relacionades
La sínia va rodant,
les euveies van cantant,
los cadufos van amunt,
les beies fan rum-rum;
acabada la cançó,
los cadufos al racó.
El rés del rosari.
-¿A Son Pou heu de segar,
qui n’és un lloc tan feixuc?
-I es compte que jo duc:
que no el m’he de carregar.
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Tradicionari de Mallorca
