Altres cançons relacionades
Bartomeu, deixa anar això
de festejar N’Antonina,
que du botonada d’or,
davantal de mussolina.
Es doblers i ses amors,
allà on són, se demostren.
Ses lletres poc hi importen;
basta parèixer senyors.
Tant faç riure com plorar;
don tristor i don alegria;
tresc per terra i per la mar
i per l’aire qualque dia.
Una carta.
Tradicionari de Mallorca
