Sempre me recordarà
que l’any vuitanta-dos era
que en es cós de Son Servera
tupaven sa gent d’Artà.
I ara jo he de reparar
lo que mos vendrà darrere.
Eren cinc i un al•lot
de sa quadrilla d’Artà
per devers un centenar
de serverins amb garrot.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Baralles
Artà
6
III
El primer dia de juny,
l’església varen tancar.
No hi deixaven acostar
ningú, de cent passes lluny.
A Son Servera d’Artà,
tots ets etsudis són buits.
Un homo, en aclucar ets uis,
ja no les torna badar.
L’any vint, pesta dins Artà,
i l’any vint-i-u, a Ciutat,
i l’any vint-i-dos, es blat
dins Mallorca no es segà.
Son Alcaines s’anomena
de don Bartomeu Clapers:
missatges i jornalers
tots hi faran corantena.
Com es S’As d’oro va fer
a dins Bellpuig corantena,
duia es trastos a s’esquena
com un mestre de llauner.
Vós teniu ses mans tan blanques
com lo puríssim paper,
oh diamant vertader!
oh coral de dos mil branques!
Com vos veig, agraciada,
los meus esperits s’embossen;
si los meus uis ganxos fossen,
ja us haurien enganxada.