Cunyada em deis, i no ho som,
i vos reis d’es meu germà.
Jo em pens que se torbarà,
aquest llevat, a esser tou.
L’any passat en aquest temps
jo encara no et coneixia,
i ara, de cada dia,
en tu són mos pensaments.
¿Vols que anem a festejar
una jove repelenca?
Ella és blava i negrenca,
i, quan té malícia, trenca
pedres vives amb sa mà!