En veure’t, tota tremol;
no sé què em pot pervenir.
Habitau dins Son Marí,
i jo, abans d’arribar-hí,
dins Sa Canova espigol.
Adiós, amor perduda!
Lo que és estat, siga estat.
Venturosa la que muda
primer que s’enamorat!
Com més s’acosta s’estiu,
més me pega sa casera,
com veig que la cadernera
tota sola no fa niu.