Jo festeig una criada
a Llorito, aun bon casal;
la festeig dins una entrada
sense llum ni cap fanal.
Cara de cussa virada,
¿que no saps què em vares dir?
Que no em volies a mi,
que es meu llinatge té tara.
Es meus parents i mon pare
són morts i han fet bona fi.
No som com es teu padrí
que n’era un lladre tan fi
i lo varen escondir
i no saben per on para.
Oh Juana-Marieta!
Tu m’has guanyat mon voler;
si tu vols, podràs esser
de lo meu cor mestresseta.