S’ase meu jo el tenc criat: quan me sent, tot d’una ve; és de sa talent que té; no el tenim gens desganat.
Ases i someres
Esporles
Gran ditxa m’ha dada Déu; venturosa som estada, de segar una escarada veinat de s’estimat meu.
Toca, amic meu, balla bé, que ara balles amb s’al•lota. No faràs tanta xacota com jo guerrer teu seré.
Ses olives de Canet les cuien d’en una en una. I jo estic dins Son Burguet sens esperança ninguna.
