Fé’t envant i faràs via;
ja saps mon pare què ha dit:
que aquell qui vetla en sa nit
no és bo per feina de dia.
La lluna la bruna,
vestida de dol,
amb un tamborino
i amb un fabiol.
Ho diuen als infants tot mirant la lluna.
Jo i sa meva doneta
tot lo dia espigolam,
i com ve es vespre lligam
tres garbes i una restreta.