Una gerra amb dues anses
és feta per dur-la dos.
Venia a convidar-vós,
cara de clavell hermós,
si voleu venir a matances.
Aigo d’aqueixa cantina
jo en beuria sense set.
¿Vols-me’n dar un poalet
amb ses teves mans, Tonina?
Sonau fort i no temeu
per aqueixa qui balla ara,
que, si li mirau sa cara,
sé ben cert que fugireu.