Adiós, Es Calderers;
jo ho dic per tota la vida;
un pic per Na Margalida
hi tornaré, i no més.

Se’n van les tres Maries,
les tres veles escondides,
a cercar Jesús amque
per aquí n’ha passat
la carrera de l’escàndol.
Oh! Caminem, caminem,
que, per prompte que arribem,
ja el trobarem enclavat!-
Li aficaren los tres calus,
li posaren la corona,
li pegaren la llançada.
La sang que va derramar,
dins càliç, sagrat caurà;
l’homo qui la se beurà
serà el benaventurat.
Qui aquesta oració dirà
cada divendres de l’any,
traurà una ànima de pena
i el seu pecat més gran.
Qui la sap i no la diu,
qui la sent i no l’aprèn,
qui l’aprèn i no la mostra,
en el dia del judici
sols Déu sap lo que se perd!

Un fadrí, per una al•lota,
que passa de tribunal!
I tal volta no li toca
d’una llego es davantal.