Da’m de sa teva memòria
paraula, i me n’aniré.
Si pel cas me muir primer,
si puc, ja t’estojaré
una cadira a la glòria.
Era es dilluns de Sant Pere
que em vaig posar a teixir,
i es mestre me va dir:
Si no aprens de fer-ho així,
te’n podràs tornar a ca teva.
Ja ho seràs, ja no ho seràs,
madona de S’Alcoraia.
Si no vols jeure a sa paia
ja jauràs a matalàs.