Marinenques, marinenques,
amb sos vilans festejau:
si no hi posau pany i clau,
que ho sereu, de primerenques.
Un llegat fii de pagès
sa pensa esser tot lo món.
Clars com es campanars són,
casats, que exercesquen res.
Jo no m’atur de pregar
a una Verge invocada
que és de Gràci’ anomenada,
que em don la ditxa sagrada
de porer-te dar sa mà
apostrats a un altar,
cara de rosa encarnada.