Jo no m’atur de pregar
a una Verge invocada
que és de Gràci’ anomenada,
que em don la ditxa sagrada
de porer-te dar sa mà
apostrats a un altar,
cara de rosa encarnada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1437
Volum
III
Altres cançons relacionades
En Pere Vidal
és caigut d’es sostre
i fa sa llagosta
per dins es coval.
L’any dotze sa fam rodava
Mallorca de cap a cap:
qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasat
dos duros i mig pagava.
Hi ha qualque senyoreta
que pareix un garriguer:
cerca per omplir es paner,
o sigui, sa panereta,
i li estaria més bé
que brodàs o fes randeta
per quan l’hauria mester.
Tradicionari de Mallorca
