Jo no m’atur de pregar
a una Verge invocada
que és de Gràci’ anomenada,
que em don la ditxa sagrada
de porer-te dar sa mà
apostrats a un altar,
cara de rosa encarnada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1437
Volum
III
Altres cançons relacionades
Al•lots, si anau de camí,
no vos fieu d’es diners.
Es pa és lo que heu mester més,
no el deixeu en es partir,
perque sa fam va rendir
un mosso d’ets enginyers
i, si està una hora més,
no podia tornar en si.
Maria: p’es bé que et vui,
no et casis amb cap pagès,
perque hauràs de menjar faves
i et farà aixecar a les tres.
Horabaixa es sol se pon.
Catalina, ¿que estàs bona?
Jo no m’agrad d’una dona
que, en rallar amb ella, s’adorm.
Tradicionari de Mallorca
