Adiós, gambes d’es port!
Adiós, oh peix d’algar!
Adiós! Me n’he d’anar
de tot, i m’he n’aconhort.
Voldria anar-me’n al cel,
an el cel quan serà hora,
soliment no esser sa nora
de sa mare d’En Miquel.
Sa meva sogra passada
no em mira, en encontrar-mè.
Li he de dir, en veure-lè,
quina honra li he llevada.