De Guiemerà, s’amor;
de Solleric, s’alegria;
de Vallgornera voldria
assistència del Senyor
i es sebre de Salomó
i sa gràci’ de Maria.

Ell fan falcades espesses;
¿que deuen voler acabar?
A dins Vallgornera hi ha
moros, mossons i mestresses.

Per menjar tenc sa cuiera;
per pastar, abans, pos llevat.
Al•lota, jo he acabat
de correr-te més darrere.