Na Bàrbara em va comanar
que li fes quatre cançons,
i jo li gos messions
que no me’n torna parlar!
Jo maneig es meus guerrers
com a fuies d’enciam:
n’hi ha que pesquen amb ham,
i jo, sense ham, agaf peix.
Si a cas me planyeu, garrida;
s’enviar-me’n es bessó,
ses cloveies, bona amor,
encara em donaran vida.