Un dia de poques feines,
un abre vaig empeltar,
i sa muda va aferrar
i s’abre se va secar
i ara, de llavò ençà,
n’he arraconades ses eines.
Jas, vet aquí sa llendera,
que es meu ja el tenc espanyat.
A jo sempre m’ha agradat
pegar an es qui va darrere.
Alerta an En Gomis, Gomis,
que En Gomis t’enganarà;
per la vila hauràs d’anar
cantant “miserere nobis”.