Roseta, jo no em pensava,
quan aquest roser sembrí,
que altri n’hagués de galdir,
jo qui per mi cultivava.
Esperança Cocarroi
d’es carrer de sa Porrassa:
Val més un ca que una caça,
un dogal penjat p’es coll.
¿Com volies que cremàs
sa llenya verda i banyada?
Ella ja estava cansada
de treure paia d’es jaç.