D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.
Ja m’han tapat es portell
per on solia passar,
i ara no podré anar
a festejar a Son Orell.
Venia de Son Ramon
de taiar sa romeguera,
i vaig perdre sa somera.
Mal d’altri, riaies són!