D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tallar rama
Alcúdia
1219
II
Binissalem du la doma
de dolentia que hi ha:
¿sabeu que varen penjar
un fii de l’amo En Capona?
Mare de Déu del Refugi,
¿no el sabéreu emparar,
an En Fonoi, com va caure
cap avall per S’Orengar?
-Madò Catalina,
¿què feis, com campau?
A sa vostra fia,
¿per què no la’m dau?
Si no la me dau,
la vos robaré
i la vestiré
d’encarnat i blau.
I la me’n duré
dellà Galilea
i la vetsiré
de pèl de monneia.
I la me’n duré
dellà Galatzó
i la vestiré
de pell d’eriçó,
i farem bugada
amb so meu canó.
Si hi ha bona cendra,
farem bon lleixiu.
Tu, ¿que me dorms o beques,
o de mi te rius?
Te conec, herbeta,
poriol te dius!