D’es cap me’n vaig an es coll

D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Tallar rama

Poble

Alcúdia

Núm de glosa

1219

Volum

Altres cançons relacionades

Si n’estic enamorada,
an això no ho negaré:
jo m’he vista, lo meu bé,
d’amor, esser extremunciada.

Una véia malambrosa;
com Déu vol, és amorosa;
no té fuies, no fa flor
i fa fruita saborosa.
La mar.

Vostra cara és un mirai,
que il•lumina ma persona.
Gent amb tan poca vergonya
no n’he concebuda mai.