Sant Vicenç Ferrer
treia aigo amb un paner
i no en vessava cap gota.
Set monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
“Vellanes” vol dir castanyes
de sa roca d’es cocó.
Hi havia un sol eriçó
que cantava s’evangeli:
“Patris nostris, patris fèlis”.
Hi havia un plat de confits;
sa senyora, molt fellona,
hi va posar los cinc dits.
Se’n va anar a Barcelona,
va comprar un gran salari.
“Salari” vol dir armari,
que no hi toca sol ni vent.
Només toca un eriçó.
Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bon llinatge,
que som parent d’es formatge,
cosí d’es botifarró.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
31
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sempre hi ha tir que no arriba
i tir que la contrapassa,
i tir que mata sa caça
i tir que l’agafa viva.
Quan vaig néixer, vaig tenir
ventura que em batiaren,
emperò més en tenc ara
de ton amor posseir.
Com entrarem dins Maó
vaig dir a ses maoneses:
-Ja no hi ha com ses pageses
per tenir forta s’amor!
Tradicionari de Mallorca
