Sant Vicenç Ferrer
treia aigo amb un paner
i no en vessava cap gota.
Set monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
“Vellanes” vol dir castanyes
de sa roca d’es cocó.
Hi havia un sol eriçó
que cantava s’evangeli:
“Patris nostris, patris fèlis”.
Hi havia un plat de confits;
sa senyora, molt fellona,
hi va posar los cinc dits.
Se’n va anar a Barcelona,
va comprar un gran salari.
“Salari” vol dir armari,
que no hi toca sol ni vent.
Només toca un eriçó.
Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bon llinatge,
que som parent d’es formatge,
cosí d’es botifarró.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
31
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A, bé, cé,
sa pastera ja la sé.
Si hi ha pa,
el me menjaré;
si hi ha coca,
per sa boca;
si hi ha peix,
per lo mateix.
Si mon pare m’hi atrapa,
fugiré com una rata.
Si mu mare m’hi afina,
fugiré com una espira.
I aniré a ca s’escolà
i diré “Ave Maria,
si no em donau berenar,
jo vos prendré sa camia”.
Com ella dirà:-el sen Toni,
¿de què voleu berenar?
En es reol no hi ha pa,
ni en es setrí gota d’oli.
La verengera fila, fila,
la verengera filarà:
pega foc a la caldera,
la caldera bullirà.
Cala pitxoc!
Picalatoc! Fora!
Ho canten donant-se les mans, fent rotlada i revoltant. En dir: “Fora!”, tots s’acoten.
Tradicionari de Mallorca
