Qui barata, es cap se grata,
i mon pare el se gratà,
perque volgué baratar
mu mare amb una més guapa.
En Bartomeu Galaverna,
jo no sé si el coneixeu,
son pare l’ha fet hereu
d’un moix i una llanterna.
Sa llenterna s’és cremada
i es moixet qui ja s’és mort;
el jove no té conhort
quan veu s’heretat tudada.
Si tu me tires es guant,
tot d’una el recoiré
i a la cara te diré,
maldament me cost un duro,
tant si no, com si et cau bé,
que tens sa cara de suro.