Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
155
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Si l’amo nostro hagués duit
es davantal de mardà,
sa madona no estaria
de sa manera que està.
Un temps volia ser gendre
de can Roca d’es Molí:
lo que volia per mi,
ara és tornat pols i cendra.
Dins es maig sa beia tresca
cercant flor de romaní.
Al•lota, tu vols punyir
i no saps ’guantar es cabestre.
Tradicionari de Mallorca
