Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
158
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Na Rossa de Son Catiu
ha composta sa bugada:
sa llenya verda i banyada,
sa caldera foradada,
i ha vessat tot es lleixiu.
Una fadrina novella
que té molts d’enamorats,
¿són guerrers i van plegats?
Senyal que se riuen d’ella.
Es festejadors millors
que hi ha per aquest contorn
són es de devers can Forn,
can Forn d’es Coll d’ets Olors.
Tradicionari de Mallorca
