Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
158
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Tres taronges, tres poncins,
tots sis los t’he d’enviar:
es primer que has d’encetar,
es meu cor hi està dedins.
Sa Cleda de Ca s’Hereu
vet-la-t’allà que ja és clara,
i es majoral ha dit ara:
-Callau; al punt dinareu.
Me’n pren com el qui s’abriga
abans de l’ennigulada:
abans d’esser-vos-ne anada,
l’enyorança ja em castiga.
Tradicionari de Mallorca
