Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
158
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un fadrinet, com se’n va
diu a s’al.lota: -¿Que véns?
-Si mudes de pensaments,
mal te toc aire, en tornar!
Ma vida tenc a un torn;
no puc mudar, prenda amada,
fins que haja vist sa flamada
d’es joc de la fi del món.
Lo moreno és agradós
i lo blanc sempre fadeja;
fadrina que molt braveja
no li trob res curiós.
Tradicionari de Mallorca
