Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
Romanços religiosos
Artà
Assonant
Alerta an es mercaders
que tenen cent canes d’uis.
A Espanya fan més embuis
que lletres no hi ha a papers.
Ramellet de gallardia,
no et cont lo que m’ha passat.
Torna, si em tens voluntat,
que per temps seràs pagat
d’una grossa cantidat,
moneda que no es canvia.
Mu mare és tornada veia,
per fer ses feines no hi veu;
garrida, si vós voleu,
poreu esser nora seva.