Vaig a dormir, que tenc son;
a penes puc badar ets uis.
El món està ple d’embuis:
un bon bugat s’hi compon.
Vós amb la vostra hermosura
feis enamorar es fadrins;
duis la lluna per tapins
i el sol per vestidura.
¿A on són mos pensaments?
¿On són, que no són aquí?
Se són apartats de mi,
estimada, i tu los tens.