Des que vos ne sou anada,
garrida, de Son Maiol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier i s’arada.
ha romàs sense consol.
S’ordi de Sos Llulls parlà,
va dir an ets escaraders:
-Deixau-me créixer un poc més,
bastaré per safalcar.
Com tu seràs carbonera,
xicuxic,
soleta dins un pinar,
xicuxic,
arribaràs a enyorar,
xicuxic,
ses mates de Son Burguera.
Toma la branca ariany,
xicuxic, lai-lai!