Vaig néixer dins un corral
d’un conco meu qui és xueta,
davall una figuereta,
i dins una senaieta
em varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o tocada d’algun mal.

-Duc sa camia remui
de suar el calor teva.
-Aquell qui no en vol de meva,
jo de sa seva no en vui.

Com fou davant can Xeret,
es porc va pegar grunyit:
-Adiós, Toni Garrit;
comana’m molt En Matxet!-
A davant ca N’Amadora,
es ruc se va renegar;
no s’aturava de dar
mossegades a sa coa.
I en es quatre cantons
de ca l’amo En Biel Bou,
hi havia tant de renou
que ell no en en va voler passar.
-Tu, ¿que ets En Toni Garrit,
aquell tan republicà?
Faràs beseta a ballar;
tu no ets d’e s nostro partit!-
L’amo diu an es ruquet:
-¿Que no t’han donat menjar
ni t’han menat a abeurar?
-Ell no m’han donat menjar,
ni dit si tenia set.-
Es dimecres vaig sentir
un renou davant cameva:
va esser sa meva porcella
que deia: -Vui tornar aquí!