S’amor que tenen ses dones
la compar a un lluquet:
s’encén molt, fa molta cendra
però en un moment és fred.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Vilafranca de Bonany
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Arbres i arbusts (Plantes), Desamor i ruptura, Erotisme velat, Ironia, Misogínia, Transformació i canvi
Mètrica
7a7b7c7b
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
2086
Volum
I
Núm de pàgina
128
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava si vendria,
i jo encara no l'he vist.
Més llàgrimes he plorades
perque vós vos n’heu d’anar,
que gotes d'aigo no fa
com comença a brusquejar,
que en cau a portadorades.
Tradicionari de Mallorca
