S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
conhort an es qui es llamenta!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Festeig, Passió i enamorament, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
33
Volum
I
Núm de pàgina
16
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
Tradicionari de Mallorca
