S’altre vespre,
una al•lota plorava,
perque se tractava
de despedir-sè.
Es jove que ella festejava
a Ciutat se n’anava
per embarcar-sè.
Lo darrer que liva dir:
-Juan, si vas a L’havana,
no deixis a cap cubana
lo que em guardaves per mi.
Estoja’m lo que em prometeres
e svespre que em feres
aquell jurament.
Jo te promet que seré una dona,
del món la més bona,
per fer-te content.
Emperò, si jo sé que vas
a xupar altra taronja,
te dic que em tancaré monja
d’un convent, i no ho sabràs.-
En Juan va deixar s’al•lota,
com una bambota,
damunt es portal.
I sa mare ets uis li eixugava
amb so davantal.
Mare i fia s’abraçaren.
-Adiós fins en tornar!-
De besades que li daren.
es nas li varen pelar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En Picolí, dones,
se vol embarcar,
Na Bet Cocovera
també hi vol anar.
Sebastià Tianet,
demà farà set setmanes
que ta mare no té ganes
de tocar-te es cotrellet.
A Sineu no em casaria,
a Sineu no em vui casar.
¿Saps qui noves te’n pot dar?
Na Pipa qui està a Maria,
que es seu homo cada dia
n’hi dóna per berenar,
per dinar i per sopar,
tres vegades cada dia.
Tradicionari de Mallorca
