Jo tenc un festejador
que sempre diu Yo te quiero,
i un dia tocà es pandero
devers Consolació.
Sa mare plorant va anar
an es quatre regidors:
Aquest fii meu tan hermós,
i tan polit i tan ros,
que l’hagin de sortear!
Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.