Magdalena, tu em degolles;
ta mare ja ho feia així;
no sé si has sentit a dir
que es tests semblen a ses olles.

Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!

Es dissabte de Nadal,
com sortíem de matines,
vàrem cridar ses gallinas
i hi va mancar es gall.
I el vaig anar a cercar
a sa cova d’es Moixons:
hi havia dos dragons
qui cantaven l’evangeli:
“pater nòster, cubi seli”,
sa missa ja està acabada.
Em vaig menjar una arengada,
em vaig mossegar un dit,
però de poc esperit (sic).
Sa miss aja està acabada;
mumare n’està fellona.
De Ciutat a Barcelona
vaig trobar un bou gelat,
qui molia un sac de blat.
Vaig trobar una porcella,
qui en molia una cortera,
i una lloca amb un pollet,
i li vaig tirar un maquet
i li vaig ferir s’ui dret,
de s’uiet dret a s’esquerre.
No va veure sol ni terra
ni va fer quec-quere-quec.