Ja s’ha acabat s’alegria
i tot és pena i tristor
quan veig que sa meva amor
me defuig de cada dia.
Aquest temps, a poc a poc,
mos farà acopar ses ales.
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja le sporeu llevar es floc.
Ara sí que hi som caigut,
al carrer de l’Amargura;
ja no hi ha cap criatura
que no em deman què he tengut.