Aquest temps, a poc a poc,
mos farà acopar ses ales.
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja le sporeu llevar es floc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Anyades i esplets
Poble
Artà
Camp Semàntic
Ironia, Jornaler, Pas del temps i cicle de l'any, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
5
Núm de glosa
1
Volum
II
Núm de pàgina
149
Altres cançons relacionades
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Un pareier que llaurava
a sa vorera d’un hort,
va coir un rave tort
per donar a s’enamorada.
S’hortolana que cridava:
-Malviatge es llaurador!
Es ràvec de sa llavor,
l’ha duit a s’enamorada!-
I ella, com a dona honrada,
se volgué rescabalar.
¿Sabeu què li va enviar?
Una ruda de civada!
Tradicionari de Mallorca
