Aqueix jove se refina,
pretén i fa d’estufat.
Com de mi n’haurà escapat,
se’n nirà tan esmocat
com un qui l’han xeringat
vint-i-dos dies de tira.

Ses gloses no surten bé
sense untar sa gargamella:
vaja, duis-me sa botella,
i llavonses cantaré.

Cada pic que miraré
devers Consolació
i no us veuré, bona amor,
a plorar me posaré.