S’aigordent venen a tasses
i es marxandos venen guyes.
Com més xerres, més t’embuies:
més valdria que callasses.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Selva
723
II
Voldria que es qui m’escolta,
que d’amor s’arrendigués
i llavó s’infundigués
com s’era d’es bosc d’Escorca.
Jesús amat, Sant Antoni,
quines banyes té aquest bou!
Ses dones d’es carrer Nou
són mes lletges que el dimoni!
Majoral, es traginer
vet-lo-t’aquí amb so dinar,
emperò què n’hem de fer,
si per noltros no n’hi ha!