Com s’estimat se sainà,
jo havia de fer bugada.
S’aigo d’ets uis me bastà
per rentar i per passar,
per lleixiu i lleixivada;
i una gerra escollada
que encara en va sobrar;
i un poc que en va vessar,
si no hagués anat a mar,
tota la Ciutat negava.

Un dia, devora es foc,
me dares s’aumud per seure,
i ara m’acabes d’ajeure
amb so rebosillo groc.

Es meus sentiments són grans;
los duc escrits a sa cara,
quan jo veig plorar mon pare
i mu mare i es germans.