D’alegria es meu cor salta
en veure’t o sentir-tè,
i, si no ets d’es meu parer,
serà com qui pegar-mè
amb una mà a cada galta.

Era moreno mon pare
i cremat ’gué de morir
perque jo nasqués, i ara
també me cremen a mi.
La llenya i el carbó.

S’essència de sa noblesa,
es tresor de sa bondat:
cara de clavell daurat,
vós donau més claredat
que tota una metxa encesa.