Es meu guerrer sempre du
es guardapits d’endiana
i una bossa de llana,
però no hi està ningú.
Soldat, si jo era rei,
quintes de dones faria;
es trebais compartiria,
que, el qui menja cada dia,
també és ben just que pelei.
Cada vegada que pas
i veig ses portes tancades,
a mi me són punyalades,
i ella sols no en fa cas.