Vós sou causa, bona amor,
de la meva mala sort:
quan veis es temps que ve tort
perque jo no arribi a port,
pregau que hi hagi maror.
Una dona guanya un sou,
i si fila, dos doblers;
i si és casada, endemés,
de sofrir s’homo en té prou.
Si ets uiastres de Fangar
tots tornasesn clavellers,
aladerns i arbocers,
p’En Bina porer olorar!