Un abre criat de Dios
amb dos-centes meravelles
a dedins té ses llavors
i defora ses costelles.
La carxofa.
Vet allà l’amo qui ve
a veure si hem acabat:
noltros hem embolicat
un puput com un claper.
Des que no et veig, Margalida,
per Son Comte d’En Suau,
jo me trob com un esclau
sense un puntet d’alegria.