Altres cançons relacionades
Aquestes sabates
amb retalonet
el meu cor me maten
quan fan tec-a tec.
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Bruixot, no facis destrossa,
que ja et tenen per dolent:
’nares a fer de valent
a dins es lloc de Carrossa,
branca petita i grossa
tot va venir amb so vent.
Tradicionari de Mallorca
