Una cançó ben dictada,
de quatre mots està bé;
de cins i de sis, també;
i de set, ja és codolada.
Defora romangué En Corme
assegut en es portal.
Jo qui li vaig dir: “Animal!
¿Que et penses que la gent dorma?”
El sol romangué esclipsat
com va veure s’altre sol;
se pensava esser tot sol
i foren dos sols plegats.