Sa veritat te diré, ara que et veig tota sola: Una dona de Bunyola duia un nin dins un paner.
Bunyola
Deià
Ataca, ataca, Rubí; ataca amb ses dues mans. Allò que diuen es grans, es petits no ho poren dir.
Dalt es pont de Na Banyeta a’s fi de la mitja nit sortigué pegant un crit un ratolí en camieta.
Du cadira plegadissa i una manta de veré, i sa mare sols no té un vestit per anar a missa.
