A Son Burguet me’n duré
espines per recordança:
ses guyes de sa fermança
totes les hauré mester.

Són tres jovenetes que renten al riu,
Una fa bugada i l’altre l’estén,
i una cui violes pel fii del Rei.
El fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira pedretesjust enmig del cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Deixa fer, ja curaràs.
Metges hi ha dins França que saben curar,
i, si aquests no basten, d’altres n’hi haurà,
sense medicines te podran curra.
A ca lo meu pare, una herbeta hi ha
qui cura mal d’amores i a tu et curarà.-

Pas per un carrer, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta, Déu li do perdó.
Li fan les absoltes a baix del balcó.
No ix a la finestra, no ix al balcó.
Jo, per una encletxa o pel finestró
veig la seva mare qui fa oració.
Na Roseta és morta i l’han d’enterrar.
Al palau del Rei just senten plorar.
Els criats i patges dol s’han de posar,
perque Na Roseta duen a enterrar.

Vés alerta, joveneta,
que es fadrins tots són dolents;
serva tu es deu manaments,
i Déu te darà la dreta.