Són tres jovenetes que renten al riu,
Una fa bugada i l’altre l’estén,
i una cui violes pel fii del Rei.
El fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira pedretesjust enmig del cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Deixa fer, ja curaràs.
Metges hi ha dins França que saben curar,
i, si aquests no basten, d’altres n’hi haurà,
sense medicines te podran curra.
A ca lo meu pare, una herbeta hi ha
qui cura mal d’amores i a tu et curarà.-
Pas per un carrer, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta, Déu li do perdó.
Li fan les absoltes a baix del balcó.
No ix a la finestra, no ix al balcó.
Jo, per una encletxa o pel finestró
veig la seva mare qui fa oració.
Na Roseta és morta i l’han d’enterrar.
Al palau del Rei just senten plorar.
Els criats i patges dol s’han de posar,
perque Na Roseta duen a enterrar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària d'aventures amoroses
Poble
Capdepera
Rima
Assonant
Núm de glosa
105
Volum
IV
Altres cançons relacionades
És un costum molt antic
que cada any solen segar,
i enguany coranta-cinc
s’ordi hem ’gut d’arrabassar.
Com he vist es sementer,
he pres una gran volada:
jo crec que no hi coiré
per una loca que té
sa meva dona, posada.
Com te veuré publicada
davant un altar major,
te tendré més passió,
més voluntat i amor
que s’homo en esser casada.
Tradicionari de Mallorca
