Sa tonada de sa son l’havien arraconada; a Llucmajor l’han trobada i ara la fa tothom.
Llucmajor
Artà
Estimada, cara d’or, prenda volguda i garrida, da’m una gota de vida. ¿Que és de bronzo, lo teu cor?
L’any passat en aquest temps jo encara no et coneixia, i ara, de cada dia, en tu són mos pensaments.
Aquest jove té tossina, i no és de refredament. ¿Sabeu de què té talent? De s’amor d’una fadrina.
