Quan ve que és de dia clar,
veig un estel que se posa.
Ara vénc, cara de rosa,
i te deman per esposa;
ja et basta tant de penar!

Cada dia aixec el vol
i no tenc ales ni plomes,
faig ses voltes més redones
que sa flor d’es gira-sol.
Som inimic d’es mussol,
que en veure’m ja s’arracona;
d’es lladres som sa vergonya
i d’es fredolecs consol.
El sol.

¿Per què em féreu tan hermosa
si em volíeuu monja fer?
Deixau-me casar, primer;
i. si trob que no em convé,
me faré religiosa.