Ets enamorats
per voltros ploraven,
ells ja se trobaven
morts, desesperats.
No temeu, fadrines:
en estar trempats,
passareu es dies
sense maldecaps.
Duc un feix damunt s’esquena
que em fa caminar acalat.
Vénc de cercar un sac de blat
per menjar amb na Magdalena.
Bé puc dir que hi he caigut,
amb sa dona malambrosa:
no té fus ni té filosa,
i en sentir es corn, jo corre
perque no l’hagen venut.