Un temps tenia criada
que em duia ets infants a’s llit,
i ara, per pa florit,
rentaria una bugada.

Dues germanes bessones
fortes de morro i de mans,
que, quan son marits les toquen,
estan sempre mossegant.
An aquestes mossegades
la gent les capgira tant,
que ja no deixen persona
que sembli fia d’Adam.
Unes tisores.

Déu mos guard d’un “ja està fet”
en qualsevol cosa sia.
Ninguna cosa s’aguia
sense sal, sino sa llet.