Na Maria-Antònia plora
perque vol un vestit nou
i sa mare la consola
amb una verga de bou.
Me bellug de nit i dia,
no tenc repòs ni un moment,
i acurç a tothom sa vida,
mirau!, i no som es temps.
Els pulmons.
Jo me n’anava a Muleta
i arrere som tornat
per veure un clavell daurat
que hi ha a Can Carabasseta.